macar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /məˈka/, balear /məˈca/, /məˈka/
Occidental: nord-occidental /maˈka/, valencià /maˈkaɾ/
Verb: d’origen incert, segle XIII, potser d’un romànic *maccare, de l’hebreu bíblic מַכָּה ‎(makah, «ferida»).
Nom: de mac ‎(«còdol») i el sufix -ar.

Verb[modifica]

ma·car trans., pron. ‎(pronominal macar-se)

  1. Danyar un cos amb contusions.
  2. (pronominal) Fer-se malbé per cops, especialment la fruita.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: maco, maca, maquem

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

ma·car m. ‎(plural macars)

  1. (mallorquí, menorquí) codolar

Vegeu també[modifica]