longus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈlɔŋ.ɡʊs/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *dl̥h₁gʰós, forma de l'arrel *del, («lluny»).

Adjectiu

longus m., longa f., longum n. ‎(comparatiu longior, superlatiu longissimus)

1. llunyà

   Longior fui quam vellem.

   Vaig anar més lluny del que hagués volgut.

2. tediós
3. extens, llarg

   Longa aetas.

   Una vida llarga.

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	longus	longa	longum		longī	longae	longa
Vocatiu	longe	longa	longum		longī	longae	longa
Acusatiu	longum	longam	longum		longōs	longās	longa
Genitiu	longī	longae	longī		longōrum	longārum	longōrum
Datiu	longō	longae	longō		longīs
Ablatiu	longō	longā	longō		longīs

Sinònims

• proximus

Antònims

• brevis

Derivats

longaevitas longaevus longanimitas longanimis longē longiloquium longinquus

longipēs longiscō longiter longitia longitūdō longiturnus longivīvāx longulus