longus

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈlɔŋ.ɡʊs/
  • Etimologia: Del protoindoeuropeu *dl̥h₁gʰós, forma de l'arrel *del, («lluny»).[1]

Adjectiu[modifica]

longus m., longa f., longum n. ‎(comparatiu longior, superlatiu longissimus)

  1. llunyà
    Ex.: Longior fui quam vellem, (traducció:«Vaig anar més lluny del que hagués volgut.»)
  2. tediós
  3. extens, llarg
    Ex.: Longa aetas , (traducció:«Una vida llarga.»)

Declinació[modifica]

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu longus longa longum longī longae longa
Vocatiu longe longa longum longī longae longa
Acusatiu longum longam longum longōs longās longa
Genitiu longī longae longī longōrum longārum longōrum
Datiu longō longae longō longīs
Ablatiu longō longā longō longīs


Sinònims[modifica]

Antònims[modifica]

Derivats[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Woerterbuch, p.196-197