llogater

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /ʎu.ɣəˈte/, balear /ʎo.ʝəˈte/, /ʎu.ɣəˈte/

Occidental: nord-occidental /ʎo.ɣaˈte/, valencià /ʎo.ɣaˈteɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: De llogar, segle XIV.
• Anagrames: llagoter, llogaret, tragello

Nom

llo·ga·ter m. ‎(plural llogaters, femení llogatera)

1. Persona que viu en un habitatge que no és propietat seva i paga una quota pel seu ús.

Sinònims

• inquilí

Traduccions

Traduccions: llogater

• Anglès: renter ^(en)
• Castellà: inquilino ^(es)

• Francès: locataire ^(fr)
• Italià: inquilino ^(it)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot