llavorares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ʎə.βuˈɾa.ɾəs/
	balear /ʎə.voˈɾa.ɾəs/, /ʎə.vuˈɾa.ɾəs/
Occidental:	nord-occidental /ʎa.βoˈɾa.ɾes/
	valencià /ʎa.voˈɾa.ɾes/, /ʎa.βoˈɾa.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

llavorares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de llavorar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb llavorar.

Miscel·lània

• Síl·labes: lla·vo·ra·res (4)
• Anagrama: vorellaràs