llagar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /ʎəˈɣa/
Occidental: nord-occidental /ʎaˈɣa/, valencià /ʎaˈɣaɾ/

Verb[modifica]

llagar trans., intr. pron. ‎(pronominal llagar-se)

  1. ulcerar

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: llago, llaga, llaguem

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional \ʎaˈɣaɾ\, meridional \ʝaˈɣaɾ\
Americà: alt /ʝaˈɡaɾ/, baix \ʝaˈɣaɾ\, austral \ʒaˈɣaɾ\
  • Etimologia: Del llatí plagāre ‎(«colpejar»).

Verb[modifica]

llagar trans. ‎(present llago, passat llagué, futur llagaré)

  1. nafrar, llagar, especialment provocat per un colp

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: lla·gar (2)