llagar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /ʎəˈɣa/, balear /ʎəˈʝa/, /ʎəˈɣa/
Occidental: nord-occidental /ʎaˈɣa/, valencià /ʎaˈɣaɾ/

Verb[modifica]

lla·gar trans., intr. pron. ‎(pronominal llagar-se)

  1. ulcerar

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: llago, llaga, llaguem

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia:
Peninsular: septentrional \ʎaˈɣaɾ\, meridional \ʝaˈɣaɾ\
Americà: alt /ʝaˈɡaɾ/, baix \ʝaˈɣaɾ\, austral \ʒaˈɣaɾ\
  • Etimologia: Del llatí plagāre ‎(«colpejar»).

Verb[modifica]

lla·gar trans. ‎(present llago, passat llagué, futur llagaré)

  1. nafrar, llagar, especialment provocat per un colp