llagui
Potser volíeu: llaguí
Català[modifica]
Nom[modifica]
llagui f. (plural llaguis)
- (eivissenc) destorb
Notes[modifica]
Tradicionalment masculí s’ha conservat només en eivissenc com a femení.
Verb[modifica]
llagui
- (septentrional) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de llagar
- primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb llagar
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb llagar
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb llagar
Miscel·lània[modifica]
Vegeu també[modifica]
- Obres de referència: DCVB
Català antic[modifica]
Nom[modifica]
llagui m.
Categories:
- Substantius femenins en català
- Eivissenc
- Verbs en primera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en primera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular de l'imperatiu en català
- Mots en català de 2 síl·labes
- Derivats del llatí al català antic
- Substantius en català antic