llagui

De Viccionari
Potser volíeu: llaguí


Català
[modifica]

Nom[modifica]

llagui f. ‎(plural llaguis)

  1. (eivissenc) destorb

Notes[modifica]

Tradicionalment masculí s’ha conservat només en eivissenc com a femení.

Verb[modifica]

llagui

  1. (septentrional) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de llagar
  2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb llagar
  3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb llagar
  4. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb llagar

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DCVB


Català antic
[modifica]

  • Etimologia: Del llatí laqueus ‎(«llaç, nus»), figuradament «entrebanc», cognat de llaç ‎(«parany») per via llatí vulgar *laciu.

Nom[modifica]

llagui m.

  1. destorb