linea

Potser volíeu: lineà, línea

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ɫiˈne.ə/, occidental /ɫiˈne.a/
• Rimes: -ea

Verb

linea

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de linear.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb linear.

Miscel·lània

• Síl·labes: li·ne·a (3)
• Anagrames: aleni, alení, alien, alièn, àlien

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /ˈliː.ne.a/
• Etimologia: Del llatí līnea.

Nom

linea f. ‎(plural linee)

1. línia

Miscel·lània

• Síl·labes: lì·ne·a (3)

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /ˈliː.nɛ.a/
• Etimologia: De lineus ‎(‘fil de lli’).

Nom

līnea f. ‎(genitiu līneae)

1. línia

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	līnea	līneae
Vocatiu	līnea	līneae
Acusatiu	līneam	līneās
Genitiu	līneae	līneārum
Datiu	līneae	līneīs
Ablatiu	līneā	līneīs

Derivats

• līneālis
• līneāmentum
• līneāris
• līneārius
• līneō
• līneola