lector

Català

Oriental:	/ɫəkˈto/^ⓘ
Occidental:	nord-occidental /ɫekˈto/, valencià /ɫekˈtoɾ/

lector m. ‎(plural lectors)

Persona que llegeix tot sol en silenci.
Persones que llegeixen en veu alta davant d'una audiència.
Professor de llengua estrangera, que és nadiu de la llengua que ensenya.
Aparell que interpreta símbols, ex: lector d'imatges.
Assessor en una editorial, que llegeix llibres i valora la seva possible publicació.

lector acadèmic : Un lector acadèmic en el terreny universitari pot ser un tipus de professor ajudant, en alguns casos estranger. En l'educació secundària, en alguns països d'Europa són professors (en alguns casos estudiants de cursos alts) que dominen l'idioma del país on van, i que ensenyen als estudiants una correcta pronunciació del seu idioma natiu.
lector eclesiàstic : És la persona que llegeix les escriptures sagrades en un ofici religiós. És un dels ministeris laïcals en l'Església catòlica, segons la Ministeri quaedam de Pau VI.
lector fílmic : En alguns països (com, per exemple Polònia), s'utilitza un lector, en lloc de doblegar o d'usar subtítols, per anar relatant als espectadors d'una pel·lícula en un altre idioma el que va succeint. Això també es coneix com a traducció de Gavrilov.

Persona que llegeix en silenci (1)

Persona que llegeix en veu alta (2)

Professor nadiu de llengua estrangera (3)

Assessor en una editorial (5)

lector m. ‎(femení lectora, plural masculí lectors, plural femení lectores)

lector m. ‎(plural lectores, femení lectora)

lector. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 12 febrer 2015].

lēctor m. ‎(genitiu lēctōris)