Europa

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: ʻEuropa


Català
[modifica]

Europa en el món
  • Pronúncia(i): oriental /əwˈɾo.pə/, occidental /ewˈɾo.pa/
  • Rimes: -opa
  • Àudio: català oriental
(fitxer)
  • Etimologia: Del llatí Eurōpa, del grec antic Εὐρώπη ‎(Eurṓpē) d’origen incert. Podria ser una reina mitològica de Creta, o compost de εὐρύς ‎(eurús, «ampli») i ὤψ ‎(ṓps, «cara, faç»). Altres suggereixen un origen semític com l’accadi 𒀭𒌓𒋙𒀀 ‎(dUD.ŠU2.A /erebu/, «occident») indicant inicialment Grècia i estès al continent.[1]

Nom propi[modifica]

Europa f.

  1. Continent que es troba entre l'oceà Atlàntic i Àsia.
  2. (mitologia grega) Princesa fenícia segrestada per Zeus, en forma de toro, i portada a l'illa de Creta, on dóna a llum Minos, Radamant i Sarpedó.

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Alemany
[modifica]

Nom propi[modifica]

Europa f.

  1. Europa


Castellà
[modifica]

Peninsular: /euˈɾo.pa/
Americà: alt /euˈɾo.p(a)/, baix /euˈɾo.pa/

Nom propi[modifica]

Europa f.

  1. Europa

Compostos i expressions[modifica]


Gallec
[modifica]

Nom propi[modifica]

Europa f.

  1. Europa


Llatí
[modifica]

Nom propi[modifica]

Eurōpa f. ‎(genitiu Eurōpae)

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu Eurōpa -
Vocatiu Eurōpa -
Acusatiu Eurōpam -
Genitiu Eurōpae -
Datiu Eurōpae -
Ablatiu Eurōpā -
Locatiu Eurōpae -
  1. Europa


Neerlandès
[modifica]

Nom propi[modifica]

Europa f.

  1. Europa