latus
Llatí
[modifica]- Pronúncia (AFI): /ˈlaː.tʊs/
- Etimologia: Del llatí arcaic stlātus, procedent de l'arrel indoeuropea *sterh₃- («estendre»).
Adjectiu
[modifica]lātus m., lāta f., lātum n. (comparatiu lātior, superlatiu lātissimus)
Declinació
[modifica]Primera i segona declinació, -us, -a, -um.
| Cas | Singular | Plural | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Masculí | Femení | Neutre | Masculí | Femení | Neutre | ||
| Nominatiu | lātus | lāta | lātum | lātī | lātae | lāta | |
| Vocatiu | lāte | lāta | lātum | lātī | lātae | lāta | |
| Acusatiu | lātum | lātam | lātum | lātōs | lātās | lāta | |
| Genitiu | lātī | lātae | lātī | lātōrum | lātārum | lātōrum | |
| Datiu | lātō | lātae | lātō | lātīs | |||
| Ablatiu | lātō | lātā | lātō | lātīs | |||