laboro

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

la·bo·ro

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de laborar
  2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb laborar
  3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb laborar


Llatí
[modifica]

Verb[modifica]

labōrō ‎(1a present?), labōrās ‎(2a present), labōrāre ‎(infinitiu), labōrāvī ‎(perfet), labōrātum ‎(supí)

  1. treballar, jo treballo
    Aratores sibi laborant. — «Els llauradors treballen pel seu propi benefici.»
  2. patir, jo pateixo
    De aliqua re laborare. — «Patir per no res.»

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Descendents[modifica]