laboro

Català

Verb

laboro

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de laborar
2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb laborar
3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb laborar

Miscel·lània

• Síl·labes: la·bo·ro (3)
• Anagrama: braolo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /laˈboː.roː/
• Etimologia: Derivat de labor.

Verb

labōrō ‎(1a present^?), labōrās ‎(2a present), labōrāre ‎(infinitiu), labōrāvī ‎(perfet), labōrātum ‎(supí)

1. treballar, jo treballo

   Aratores sibi laborant. — «Els llauradors treballen pel seu propi benefici.»

2. patir, jo pateixo

   De aliqua re laborare. — «Patir per no res.»

Sinònims

• operor

Derivats

• collabōrō
• ēlabōrō
• labōrātor

Descendents

• Asturià: llaborar, llabrar
• Castellà: laborar, labrar
• Català: laborar, llaurar
• Francès: labourer
• Gallec: laborar, labrar
• Italià: lavorare
• Occità: laurar
• Portuguès: laborar, lavorar, lavrar
• Sicilià: lavurari