krypa
Suec[modifica]
- Pronúncia: /'kryːpa/ⓘ
- Etimologia: Del suec antic krȳpa, del nòrdic antic krjúpa (com el noruec krype, el danès krybe, l’islandès krjúpa i el feroès krúpa), del protogermànic *kreupaną (d’on també l’anglès creep, el neerlandès kruipen), en última instància de l’arrel protoindoeuropea *grewbʰ- («girar; tòrcer»).
Verb[modifica]
krypa (present kryper, pretèrit kröp, supí krupit, imperatiu kryp)
- (amb subjecte animat, incloent-hi plantes) reptar, arrossegar-se
- (amb subjecte inanimat) lliscar, llenegar, esllavissar-se