esllavissar-se

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /əz.ʎə.βiˈsar.sə/
balear /əz.ʎə.viˈsaɾ.sə/, /əz.ʎə.vi.sərˈsə/
Occidental:  nord-occidental /ez.ʎa.βiˈsar.se/
valencià /ez.ʎa.viˈsaɾ.se/, /ez.ʎa.βiˈsaɾ.se/
Informal:  nord-occidental /az.ʎa.βiˈsar.se/

Verb[modifica]

esllavissar-se pron.

  1. Desprendre’s una massa de terra, roques, neu, etc., lliscant pendent avall.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: esllavisso, s'esllavissa, esllavissem

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]