kokoll

Caló català

• Pronúncia: /kuˈkoʎ/
• Etimologia: De hohoi/kohoi ‎(«conill») per aproximació de la fricativa com a oclusiva i per hipercorrecció de iodització, amb possible influència de conill i semàntica de l’onomatopeia coc-coc.

Nom

kokoll ‎(kuxólj) m.

1. pollastre, gallina

Vegeu també

• Moser, Alina. Mirades sobre el caló català, Universitat de Barcelona, 2016