conill

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: Conill


Català
[modifica]

Oriental: central /kuˈniʎ/, balear /koˈnij/, /kuˈnij/
Occidental: nord-occidental /koˈniʎ/, valencià /koˈniʎ/, /kuˈniʎ/
  • Rimes: -iʎ
  • Etimologia: Del llatí cuniculus, originalment «conillera», d’origen ibèric segons els autors clàssics, segle XIV. L’adjectiu és per metonímia de «pell de conill» amb influx de cony.

Nom[modifica]

conill m. ‎(plural conills, femení conill o conilla)

  1. Mamífer lagomorf més petit que la llebre, d’orelles llargues, potes posteriors més llargues que les anteriors, del qual es coneixen nombroses varietats domèstiques (Oryctolagus cuniculus).
  2. (valencià meridional, eivissenc, gironí) nu

Compostos i expressions[modifica]

Traduccions[modifica]

Adjectiu[modifica]

conill m. ‎(femení conilla, plural masculí conills, plural femení conilles)

  1. (col·loquial valencià meridional, eivissenc, gironí) nu

Compostos i expressions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]