Vés al contingut

conill

De Viccionari
Potser volíeu: Conill

Català

[modifica]
Oriental: central /kuˈniʎ/, /kuˈnij/
balear /koˈniʎ/, /kuˈnij/
Occidental: /koˈniʎ/, /kuˈniʎ/
  • Rimes: -iʎ
  • Etimologia: Del llatí cuniculus, originalment «conillera», d’origen ibèric segons els autors clàssics, segle XIV. L’adjectiu és per metonímia de «pell de conill» amb influx de cony.

conill m. (plural conills, femení conill o conilla)

  1. Mamífer lagomorf més petit que la llebre, d’orelles llargues, potes posteriors més llargues que les anteriors, del qual es coneixen nombroses varietats domèstiques (Oryctolagus cuniculus).

Compostos i expressions

[modifica]

Traduccions

[modifica]

conill m. (plural conills)

  1. Tall del muscle de les potes d’un boví, nerviüt i melós en cocció lenta.

Hipònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Adjectiu

[modifica]

conill m. (femení conilla, plural masculí conills, plural femení conilles)

  1. (col·loquial valencià meridional, eivissenc, gironí) nu

Compostos i expressions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]