conill

De Viccionari
Jump to navigation Jump to search
Potser volíeu: Conill


Català
[modifica]

Coello GDFL51.jpg
  • Pronúncia:
Oriental: /kuˈniʎ/
Occidental: nord-occidental /koˈniʎ/, valencià /koˈniʎ/, /kuˈniʎ/
  • Etimologia: Del llatí cuniculus, segle XIV. L’adjectiu és per metonímia de «pell de conill» amb influx de cony.

Nom[modifica]

co·nill m. ‎(plural conills)

  1. Mamífer lagomorf més petit que la llebre, d’orelles llargues, potes posteriors més llargues que les anteriors, del qual es coneixen nombroses varietats domèstiques (Oryctolagus cuniculus).
  2. (valencià meridional, eivissenc, gironí) nu

Compostos i expressions[modifica]

Traduccions[modifica]

Adjectiu[modifica]

co·nill m. ‎(femení conilla, plural masculí conills, plural femení conilles)

  1. (col·loquial valencià meridional, eivissenc, gironí) nu

Compostos i expressions[modifica]

Vegeu també[modifica]