conill

Potser volíeu: Conill

Català

• Pronúncia:

Oriental: /kuˈniʎ/

Occidental: nord-occidental /koˈniʎ/, valencià /koˈniʎ/, /kuˈniʎ/

• Rimes: -iʎ

• Etimologia: Del llatí cuniculus, segle XIV. L’adjectiu és per metonímia de «pell de conill» amb influx de cony.
• Anagrames: collin, col·lin

Nom

co·nill m. ‎(plural conills)

1. Mamífer lagomorf més petit que la llebre, d’orelles llargues, potes posteriors més llargues que les anteriors, del qual es coneixen nombroses varietats domèstiques (Oryctolagus cuniculus).
2. (valencià meridional, eivissenc, gironí) nu

Compostos i expressions

• conill de bosc

Traduccions

Mamífer lagomorf

• Alemany: Kaninchen ^(de) n.
• Anglès: rabbit ^(en)
• Castellà: conejo ^(es)
• Eslovac: králik ^(sk) m.
• Esperanto: kuniklo ^(eo)
• Francès: lapin ^(fr) m.
• Gallec: coello ^(gl) m.

• Italià: coniglio ^(it) m.
• Llatí: cuniculus ^(la) m.
• Occità: conilh ^(oc) m.
• Polonès: królik ^(pl) m.
• Portuguès: coelho ^(pt) m.
• Romanès: iepure ^(ro) m.
• Rus: кро́лик ^(ru) m. ‎(królik), за́яц ^(ru) m. ‎(zàiats)

Adjectiu

co·nill m. ‎(femení conilla, plural masculí conills, plural femení conilles)

1. (col·loquial valencià meridional, eivissenc, gironí) nu

Compostos i expressions

• en conill

Vegeu també

• Conill a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot