Vés al contingut
junyires
- (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de junyir.
- (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb junyir.
- Síl·labes: ju·nyi·res (3)
- Heterograma de 8 lletres (eijnrsuy)
- Anagrama: junyir-se
