Vés al contingut

jord

De Viccionari

Danès

[modifica]
  • Pronúncia: joːr
  • Etimologia: Del nòrdic antic jǫrð, i de l’anglès antic eorþe.

jord c.

  1. Sòl, terra.

Declinació

[modifica]
Declinació de jord
Gènere comú Singular Plural
Indefinit Definit Indefinit Definit
Nominatiu jord jorden jorde jordene
Genitiu jords jordens jordes jordenes

Derivats

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Per a més informació vegeu l'entrada jord al Ordbog over det danske Sprog

    Suec

    [modifica]
    • Pronúncia: /ju:ɖ/
    • Etimologia: Del suec antic iorþ, del norrè jǫrð. Primera atestació segle XI en forma de runa iarþ. Cognat amb el danès i noruec jord, islandès jǫrð. Compareu amb el gòtic aírþa, saxó antic ertha, neerlandès aarde, alt alemany antic erda (alemany Erde) i anglès antic eorð (anglès earth). L'arrel germànica *erþō està relacionada amb el grec antic έρα (éra) i l'irlandès antic ert.

    jord c. (plural indefinit jordar, plural definit jordarna)

    1. terra, sòl
    2. terra, territori
    3. món
      Jordens bana runt solenLa trajectòria de la terra al voltant del sol

    Expressions

    [modifica]
    • jorden — la Terra
    • falla i god jord — (una proposta, iniciativa) tenir bona acollida
    • vilja sjunka genom jorden — voler fondre's (de vergonya)
    • stå med båda benen/fötterna på jorden — tocar de peus a terra

    Sinònims

    [modifica]

    Antònims

    [modifica]

    Derivats

    [modifica]

    Vegeu també

    [modifica]