Vés al contingut

jord

De Viccionari

Danès

[modifica]
  • Pronúncia (AFI): joːr
  • Etimologia: Del nòrdic antic jǫrð, i de l’anglès antic eorþe.

jord c.

  1. Sòl, terra.

Declinació

[modifica]
Declinació de jord
Gènere comú Singular Plural
Indefinit Definit Indefinit Definit
Nominatiu jord jorden jorde jordene
Genitiu jords jordens jordes jordenes

Derivats

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Per a més informació vegeu l'entrada jord al Ordbog over det danske Sprog

    Suec

    [modifica]
    • Pronúncia (AFI): /ju:ɖ/
    • Etimologia: Del suec antic iorþ, del norrè jǫrð. Primera atestació segle XI en forma de runa iarþ. Cognat amb el danès i noruec jord, islandès jǫrð. Compareu amb el gòtic aírþa, saxó antic ertha, neerlandès aarde, alt alemany antic erda (alemany Erde) i anglès antic eorð (anglès earth). L'arrel germànica *erþō està relacionada amb el grec antic έρα ‎(éra) i l'irlandès antic ert.

    jord c. ‎(plural indefinit jordar, plural definit jordarna)

    1. terra, sòl
    2. terra, territori
    3. món
      Jordens bana runt solen ― La trajectòria de la terra al voltant del sol

    Expressions

    [modifica]
    • jorden — la Terra
    • falla i god jord — (una proposta, iniciativa) tenir bona acollida
    • vilja sjunka genom jorden — voler fondre's (de vergonya)
    • stå med båda benen/fötterna på jorden — tocar de peus a terra

    Sinònims

    [modifica]

    Antònims

    [modifica]

    Derivats

    [modifica]

    Vegeu també

    [modifica]