himmel

Suec

• Pronúncia: /ˇhimməl/
• Etimologia: Del suec antic himil, del saxó antic o l'alt alemany antic himil (alemany Himmel). La forma amb -l- va substituir l'antic suec himin, del norrè himinn. Primera atestació segle XI, en runes hifni. Cognat amb el danès i el noruec himmel. Compareu amb l'islandès himinn, el gòtic himins, saxó antic heƀan i anglès antic heofon (anglès heaven).

Nom

himmel c. ‎(singular definit himlen, també himmeln o himlen, plural himlar, plural definit himlarna)

1. cel
2. cel, paradís

   Guds tron är i himmelen.

   El tro de Déu és al cel.

Derivats

• himmelsblå

Sinònims

• (en l'accepció 2) himmelrike

Expressions

• riva/röra upp himmel och jord — remoure cel i terra
• under bar himmel — al ras, a cel obert, a l'aire lliure

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada himmel al Svenska Akademiens ordlista.
• Per a més informació vegeu l'entrada himmel al Svensk ordbok.
• Per a més informació vegeu l'entrada himmel al Svenska Akademiens ordbok.