Vés al contingut

himmel

De Viccionari

Suec[modifica]

  • Pronúncia: /ˇhimməl/
  • Etimologia: Del suec antic himil, del saxó antic o l'alt alemany antic himil (alemany Himmel). La forma amb -l- va substituir l'antic suec himin, del norrè himinn. Primera atestació segle XI, en runes hifni. Cognat amb el danès i el noruec himmel. Compareu amb l'islandès himinn, el gòtic himins, saxó antic heƀan i anglès antic heofon (anglès heaven).

Nom[modifica]

himmel c. ‎(singular definit himlen, també himmeln o himlen, plural himlar, plural definit himlarna)

  1. cel
  2. cel, paradís
    Guds tron är i himmelen.
    El tro de Déu és al cel.

Derivats[modifica]

Sinònims[modifica]

Expressions[modifica]

  • riva/röra upp himmel och jord — remoure cel i terra
  • under bar himmel — al ras, a cel obert, a l'aire lliure

Vegeu també[modifica]