jau

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈʒaw/, occidental /ˈd͡ʒaw/
  • Rimes: -aw
  • Etimologia: Interjecció: Afèresi del català antic hajau ‎(«hàgiu») amb valor d’imperatiu, del llatí habeātis ‎(«tingueu»), del verb habeō.

Interjecció[modifica]

jau

  1. (dialectal, en retrocés) Teniu, preneu això.

Relacionats[modifica]

Verb[modifica]

jau

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de jaure
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb jaure

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: 1
  • Anagrames: uja, ujà

Vegeu també[modifica]