Vés al contingut

jau

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /ˈʒaw/, occidental /ˈd͡ʒaw/
  • Rimes: -aw
  • Etimologia: Interjecció: Afèresi del català antic hajau ‎(«hàgiu») amb valor d’imperatiu, del llatí habeātis ‎(«tingueu»), del verb habeō.

Interjecció

[modifica]

jau

  1. (dialectal, en retrocés) Teniu, preneu això.

Relacionats

[modifica]

Verb

[modifica]

jau

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de jaure.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb jaure.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: 1
  • Anagrames: uja, ujà

Vegeu també

[modifica]