irrompives

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /i.romˈpi.βes/

Verb

irrompives

1. Segona persona del singular (tu) de l'imperfet d'indicatiu de irrompre.

   Forma dialectal d'alguns parlars nord-occidentals per [tu] irrompies.

Miscel·lània

• Síl·labes: ir·rom·pi·ves (4)