invito

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

in·vi·to

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de invitar
    [Jo] invito, invite, invit o inviti.
  2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb invitar
    [Que jo] invito, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] inviti o invite.
  3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb invitar
    [Que ell/ella/vostè] invito, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] inviti o invite.


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ɪnˈwiː.toː/
  • Etimologia: Format pel prefix in- i la mateixa arrel present en via i vita, que porta el significat de «venir».

Verb[modifica]

invītō ‎(1a present?), invītās ‎(2a present), invītāre ‎(infinitiu), invītāvī ‎(perfet), invītātum ‎(supí)

  1. invitar
  2. desafiar