invito

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /imˈbi.tu/, nord-occidental /imˈbi.to/
• Rimes: -ito

Verb

invito

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de invitar.

   [Jo] invito, invite, invit o inviti.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb invitar.

   [Que jo] invito, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] inviti o invite.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb invitar.

   [Que ell/ella/vostè] invito, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] inviti o invite.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·vi·to (3)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ɪnˈwiː.toː/
• Etimologia: Format pel prefix in- i la mateixa arrel present en via i vita, que porta el significat de «venir».

Verb

invītō ‎(1a present^?), invītās ‎(2a present), invītāre ‎(infinitiu), invītāvī ‎(perfet), invītātum ‎(supí)

1. invitar
2. desafiar