invectiva
Potser volíeu: invectivà
Català
[modifica]- Pronúncia(i):
Oriental: central /im.bəkˈti.βə/, balear /iɱ.vəkˈti.və/ Occidental: nord-occidental /im.bekˈti.βa/, valencià /iɱ.vekˈti.va/
- Rimes: -iva
- Etimologia: (pendent)
Nom
[modifica]invectiva f. (plural invectives)
- Discurs, declamació vehement o picant contra alguna persona o cosa.
Derivats
[modifica]Traduccions
[modifica]Traduccions
- Castellà: invectiva (es)
- Llatí: objurgatio (la)
Verb
[modifica]invectiva
- Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de invectivar.
- Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb invectivar.
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: in·vec·ti·va (4)
Vegeu també
[modifica]- Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
- FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
Castellà
[modifica]- Pronúncia(i):
- Peninsular: \im.bekˈti.βa\
- Americà: alt /im.bekˈti.ba/, baix \iŋ.bekˈti.βa\, austral \im.bekˈti.βa\
- Rimes: -iba
- Etimologia: (pendent)
Nom
[modifica]invectiva f. (plural invectivas)
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: in·vec·ti·va (4)