intuir

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /in.tuˈi/
Occidental: nord-occidental /in.tuˈi/, valencià /in.tuˈiɾ/
  • Etimologia: Del llatí intuēri, segle XIX.

Verb[modifica]

in·tu·ir trans.

  1. Percebre la veritat d’una cosa encara no manifestada.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: intueixo, intueix, intuïm

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia:
Peninsular: septentrional /inˈtwiɾ/, meridional \iŋˈtwiɾ\
Americà: alt /inˈtwiɾ/, baix \iŋˈtwiɾ\, austral /inˈtwiɾ/

Verb[modifica]

in·tuir trans. ‎(present intuyo, passat intuí, futur intuiré)

  1. intuir