pressentir

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /pɾə.sənˈti/
Occidental:  nord-occidental /pɾe.senˈti/, valencià /pɾe.senˈtiɾ/

Verb[modifica]

pressentir trans.

  1. Tenir, una persona, la sensació que ha de passar una cosa sense tenir proves reals que ho confirmin.
    «Tal vegada l'Apel·les Mestres ja pressentia, llavors, l'assistència que un dia hauria de prestar-li, gràcies a una sincera i mútua amistat que havia de durar quaranta anys.» ([1])

Sinònims[modifica]

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: pres·sen·tir (3)

Vegeu també[modifica]

  1. Francesc Torres i Lloret, Apel-les, sóc aquí, 1966