intrique

Potser volíeu: intriqué

Català

Verb

intrique

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de intricar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb intricar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb intricar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb intricar

Variants

• [1] intrico, intric
• [2] intriqui
• [3] intriqui
• [4] intriqui

Miscel·lània

• Síl·labes: in·tri·que (3)