intrigue

De Viccionari
Jump to navigation Jump to search


Català
[modifica]

Verb[modifica]

in·tri·gue

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu del verb intrigar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb intrigar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb intrigar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb intrigar


Anglès
[modifica]

Nom[modifica]

intrigue ‎(plural intrigues)

  1. intriga

Verb[modifica]

intrigue ‎(3a persona singular present intrigues, gerundi intriguing, passat i participi intrigued)

  1. intrigar