intrigante

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia:
Peninsular: septentrional \in.tɾiˈɣan.te\, meridional \iŋ.tɾiˈɣaŋ.te\
Americà: alt /in.t͡siˈɡan.t(e)/, baix \iŋ.tɾiˈɣaŋ.te\, austral \in.tɾiˈɣan.te\

Adjectiu[modifica]

in·tri·gan·te inv. ‎(plural intrigantes)

  1. intrigant

Nom[modifica]

in·tri·gan·te m. f. ‎(plural intrigantes)

  1. intrigant


Italià
[modifica]

Adjectiu[modifica]

in·tri·gàn·te inv. ‎(plural intriganti)

  1. intrigant

Nom[modifica]

in·tri·gàn·te m. f. ‎(plural intriganti)

  1. intrigant


Romanès
[modifica]

Nom[modifica]

intrigante m.

  1. vocatiu singular de intrigant

Nom[modifica]

intrigante f.

  1. forma plural de intrigantă
  2. genitiu i datiu indefinit singular de intrigantă