intrigant

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: central /in.tɾiˈɣan/, balear /in.tɾiˈɣant/
Occidental: nord-occidental /in.tɾiˈɣan/, valencià /in.tɾiˈɣant/

Adjectiu[modifica]

intrigant inv. ‎(plural intrigants)

  1. Que intriga.

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

intrigant m. f. ‎(plural intrigants)

  1. Qui intriga.

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

intrigant

  1. Gerundi del verb intrigar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: in·tri·gant (3)

Vegeu també[modifica]


Romanès
[modifica]

  • Pronúncia: /in.triˈɡant/
  • Etimologia: Del francès intrigant.

Nom[modifica]

intrigant m. ‎(plural intriganți, femení intrigantă)

Declinació
Cas Singular Plural
Indefinit
Nom. acc. un intrigant niște intriganți
Gen. dat. unui intrigant unor intriganți
Definit
Nom. acc. intrigantul intriganții
Gen. dat. intrigantului intriganților
Vocatiu intrigantule
intrigante
intriganților
  1. intrigant