inquietàreu

De Viccionari
Potser volíeu: inquietareu


Català
[modifica]

Verb[modifica]

inquietàreu

  1. (literari) segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de inquietar
  2. (valencià) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb inquietar