innatus

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ɪnˈnaː.tʊs/
  • Etimologia: Del prefix in- i natus.

Adjectiu[modifica]

innātus m., innāta f., innātum n.

  1. innat
  2. omnibus innatum est et in animo quasi inscriptum esse deos[1]—«Tots tenim, de manera innata, com inscrit en l'ànima, que els déus existeixen.»

Declinació[modifica]

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu innātus innāta innātum innātī innātae innāta
Vocatiu innāte innāta innātum innātī innātae innāta
Acusatiu innātum innātam innātum innātōs innātās innāta
Genitiu innātī innātae innātī innātōrum innātārum innātōrum
Datiu innātō innātae innātō innātīs
Ablatiu innātō innātā innātō innātīs


Vegeu també[modifica]

  1. Ciceró, De natura deorum, 2