innat

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /inˈnat/
• Rimes: -at
• Etimologia: Del llatí innātus ‎(«procedent de l'ànima»), segle XV.

Adjectiu

innat m. ‎(femení innata, plural masculí innats, plural femení innates)

1. Pensat per un mateix, sense la influència d'altres.

   L'evidència cartesiana sempre serà subjectiva a més no poder per molta idea innata de déu que t'empesquis afusellant l'argument ontològic de sant Anselm.

2. No après, qualitat desenvolupada de manera natural.

   Les aus migratòries: a) Presenten inquietud migratòria; b) Tenen un coneixement innat del lloc on cal arribar.

Sinònims

• original
• natural, nat

Antònims

• imitat, cedit, influït
• adquirit, après

Traduccions

Traduccions

• Anglès: innate ^(en)
• Castellà: innato ^(es)
• Francès: inné ^(fr)
• Italià: innato ^(it)
• Portuguès: inato ^(pt)

Miscel·lània

• Síl·labes: in·nat (2)
• Anagrames: nanit, niant, ninat

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB