infinit

Català

• Pronúncia: /iɱ.fiˈnit/
• Rimes: -it
• Etimologia: Del llatí infinītus.

Adjectiu

in·fi·nit m. ‎(femení infinita, plural masculí infinits, plural femení infinites)

1. Que sembla no tenir fi.

   Ex.:"Aquell home té una paciència infinita."

2. (també substantivat) Zona cap a la qual tendeix la matèria en moviment que conforma l'univers.
3. (matemàtica) Tipus de successions a les quals sempre es pot afegir un número, símbol: $\infty$
4. (matemàtica) Conjunt que pot mantenir una correspondència bijectiva amb un subconjunt seu.

Traduccions

Traduccions: infinit

• Alemany: unendlich ^(de)
• Anglès: infinite ^(en)
• Castellà: infinito ^(es)

• Francès: infini ^(fr)
• Italià: infinito ^(it)

Vegeu també

• Infinit a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC