infinit

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): /iɱ.fiˈnit/
  • Rimes: -it
  • Etimologia: Del llatí infinītus, segle XIV.

Adjectiu[modifica]

in·fi·nit m. ‎(femení infinita, plural masculí infinits, plural femení infinites)

  1. Que sembla no tenir fi.
    Aquell home té una paciència infinita.

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

in·fi·nit m. ‎(plural infinits)

  1. (matemàtiques) Valor més gran que qualsevol altre.
  2. Zona cap a la qual tendeix la matèria en moviment que conforma l'univers.
  3. (matemàtiques) Conjunt que pot mantenir una correspondència bijectiva amb un subconjunt seu.
  4. (matemàtiques) Tipus de successions a les quals sempre es pot afegir un número, símbol:

Adverbi[modifica]

infinit

  1. Moltíssim.
    T'agradarà infinit, aquest regal!

Vegeu també[modifica]