infinit

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /iɱ.fiˈnit/
• Rimes: -it
• Etimologia: Del llatí infinītus, segle XIV.

Adjectiu

in·fi·nit m. ‎(femení infinita, plural masculí infinits, plural femení infinites)

1. Que sembla no tenir fi.

   Aquell home té una paciència infinita.

Traduccions

Traduccions: infinit

• Alemany: unendlich ^(de)
• Anglès: infinite ^(en)
• Castellà: infinito ^(es)

• Francès: infini ^(fr)
• Italià: infinito ^(it)

Nom

in·fi·nit m. ‎(plural infinits)

1. (matemàtiques) Valor més gran que qualsevol altre.
2. Zona cap a la qual tendeix la matèria en moviment que conforma l'univers.
3. (matemàtiques) Conjunt que pot mantenir una correspondència bijectiva amb un subconjunt seu.
4. (matemàtiques) Tipus de successions a les quals sempre es pot afegir un número, símbol: $\infty$

Adverbi

infinit

1. Moltíssim.

   T'agradarà infinit, aquest regal!

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC