infantes
Potser volíeu: infantés
Català[modifica]
Nom[modifica]
infantes f. pl.
- forma plural de infanta
Verb[modifica]
infantes
- segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de infantar
- (occidental, balear) segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb infantar
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: in·fan·tes (3)
Castellà[modifica]
- Pronúncia(i):
- Peninsular: septentrional \iɱˈfan.tes\, meridional \iɱˈfaŋ.teh\
- Americà: alt \iɱˈfan.t(e)s\, baix \iŋˈfaŋ.teh\, austral \iɱˈfan.tes\
- Rimes: -antes
Nom[modifica]
infantes m. f. pl.
Miscel·lània[modifica]
Llatí[modifica]
- Pronúncia(i): /ɪnˈfan.teːs/
Adjectiu[modifica]
īnfantēs
- nominatiu masculí/femení plural de īnfāns
- vocatiu masculí/femení plural de īnfāns
- acusatiu masculí/femení plural de īnfāns
Nom[modifica]
īnfantēs
Categories:
- Formes de substantius en plural en català
- Verbs en segona persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en segona persona del singular del present de subjuntiu en català
- Mots en català de 3 síl·labes
- Formes de substantius en plural en castellà
- Mots en castellà de 3 síl·labes
- Formes d'adjectius en llatí
- Formes de substantius en llatí