infantes
Aparença
Potser volíeu: infantés
Català
[modifica]Nom
[modifica]infantes f. pl.
- Forma plural de infanta.
Verb
[modifica]infantes
- Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de infantar.
- (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb infantar.
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: in·fan·tes (3)
Castellà
[modifica]- Pronúncia(i):
- Peninsular: septentrional \iɱˈfan.tes\, meridional \iɱˈfaŋ.teh\
- Americà: alt \iɱˈfan.t(e)s\, baix \iŋˈfaŋ.teh\, austral \iɱˈfan.tes\
- Rimes: -antes
Nom
[modifica]infantes m. f. pl.
Miscel·lània
[modifica]Llatí
[modifica]- Pronúncia(i): /ɪnˈfan.teːs/
Adjectiu
[modifica]īnfantēs
- nominatiu masculí/femení plural de īnfāns
- vocatiu masculí/femení plural de īnfāns
- acusatiu masculí/femení plural de īnfāns
Nom
[modifica]īnfantēs
Categories:
- Formes de substantius en plural en català
- Verbs en segona persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en segona persona del singular del present de subjuntiu en català
- Mots en català de 3 síl·labes
- Formes de substantius en plural en castellà
- Mots en castellà de 3 síl·labes
- Formes d'adjectius en llatí
- Formes de substantius en llatí