incanus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ɪŋˈkaː.nʊs/
• Etimologia: (pendent)

Adjectiu

incānus m., incāna f., incānum n.

1. canós
2. ancià

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	incānus	incāna	incānum		incānī	incānae	incāna
Vocatiu	incāne	incāna	incānum		incānī	incānae	incāna
Acusatiu	incānum	incānam	incānum		incānōs	incānās	incāna
Genitiu	incānī	incānae	incānī		incānōrum	incānārum	incānōrum
Datiu	incānō	incānae	incānō		incānīs
Ablatiu	incānō	incānā	incānō		incānīs

Sinònims

• canus

Relacionats

• albus
• candeo
• incanesco

Descendents

• Francès: incane

Vegeu també

• Lewis, Charlton T.; Short, Charles. «incanus». A: A Latin Dictionary. Oxford: Clarendon Press, 1879.