Vés al contingut

imito

De Viccionari
Potser volíeu: imitó

Català[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /iˈmi.tu/, occidental /iˈmi.to/
  • Rimes: -ito

Verb[modifica]

imito

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de imitar
  2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb imitar
  3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb imitar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: i·mi·to (3)

Castellà[modifica]

Peninsular: /iˈmi.to/
Americà: alt /iˈmi.t(o)/, baix /iˈmi.to/

Verb[modifica]

imito

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb imitar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: i·mi·to (3)
  • Anagrama: omití