imito

Potser volíeu: imitó

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /iˈmi.tu/, occidental /iˈmi.to/
• Rimes: -ito

Verb

imito

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de imitar
2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb imitar
3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb imitar

Miscel·lània

• Síl·labes: i·mi·to (3)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /iˈmi.to/

Americà: alt /iˈmi.t(o)/, baix /iˈmi.to/

• Rimes: -ito

Verb

imito

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb imitar

Miscel·lània

• Síl·labes: i·mi·to (3)
• Anagrama: omití