ili

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈi.ɫi/
• Rimes: -ili
• Etimologia: Del llatí īleum, del grec antic εἰλεός ‎(eileós), de εἰλέω ‎(eiléō, «caragolar»), segle XIX [1].
• Etimologia: Del llatí īlium, genitiu plural de īle [2].

Nom

ili m. ‎(plural ilis)

1. Part extrema de l'intestí prim, entre el cec i el jejú.
2. íleus

Sinònims

• íleum
• budell llarg

Traduccions

Traduccions

• Anglès: ileum ^(en)
• Castellà: íleon ^(es)
• Francès: iléon ^(fr)
• Italià: ileo ^(it)
• Llatí: ileum ^(la)

Nom

ili m. ‎(plural ilis)

1. Part de l’os coxal unit amb l'isqui i el pubis en la part anterior i lateral de la pelvis.

Sinònims

• ílium

Traduccions

Traduccions

• Anglès: ilium ^(en)
• Castellà: ilion ^(es)
• Francès: ilium ^(fr)
• Italià: ilio ^(it)
• Llatí: ilium ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: i·li (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Termcat

Esperanto

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈi.li/
• Etimologia: Del francès ils o del llatí illī, amb i pronominal.

Pronom

ili ‎(acusatiu ilin)

1. ells, elles

Relacionats

Pronoms personals en esperanto

			nominatiu	acusatiu
primera persona	singular		mi	min
	plural		ni	nin
segona persona	singular		ci1	cin1
	sing. i pl.		vi	vin
tercera persona	singular	masc.	li	lin
		fem.	ŝi	ŝin
		neut.	ĝi	ĝin
	plural		ili	ilin
	sing. i pl.	reflexiu	si	sin
		indefinit	oni	onin

¹ Arcaic

Sinònims

• iŝi (només femení, no normatiu)

Derivats

• lia

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Plena Ilustrita Vortaro de Esperanto sobre ili

Italià

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈiː.li/

Nom

ili m. pl.

1. forma plural de ilio