hernia

Potser volíeu: hernià, hèrnia

Català

Verb

hernia

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de herniar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb herniar.

Anglès

Nom

hernia ‎(plural hernias o herniae o herniæ)

1. hèrnia

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈeɾ.nja/
• Rimes: -eɾnja
• Etimologia: Del llatí hernia.

Nom

hernia f. ‎(plural hernias)

1. hèrnia

Verb

hernia

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb herniar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb herniar

Miscel·lània

• Síl·labes: her·nia (2)
• Heterograma de 6 lletres (aehinr)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre hernia

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈhɛr.nɪ.a/
• Etimologia: Emparentat amb haruspex ‎(«endeví que examina les vísceres»), hira ‎(«intestí prim»), hilla ‎(«intestins»), procedents de l'arrel indoeuropea *g'her-, («entranyes»).

Nom

hernia f. ‎(genitiu herniae)

1. hèrnia

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	hernia	herniae
Vocatiu	hernia	herniae
Acusatiu	herniam	herniās
Genitiu	herniae	herniārum
Datiu	herniae	herniīs
Ablatiu	herniā	herniīs