harmonia

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ər.muˈni.ə/, occidental /aɾ.moˈni.a/
  • Rimes: -ia
  • Etimologia: Del llatí harmonĭa i aquest del grec ἁρμονία ‎(harmonía), de ἁρμός ‎(harmós, «ajust, combinació»), segle XIV.

Nom[modifica]

harmonia f. ‎(plural harmonies)

  1. Correcta combinació i unió de les diverses parts que conformen un tot.
  2. Tècnica i art de formar i enllaçar acords.

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: har·mo·ni·a (4)

Vegeu també[modifica]