harmonia

Català

• Pronúncia: oriental /ər.muˈni.ə/, occidental /aɾ.moˈni.a/
• Rimes: -ia
• Etimologia: Del llatí harmonĭa i aquest del grec ἁρμονία, de ἁρμός ‎(armos, «ajust, combinació»), segle XIV

Nom

har·mo·ni·a f. ‎(plural harmonies)

1. Correcta combinació i unió de les diverses parts que conformen un tot.
2. Tècnica i art de formar i enllaçar acords.

Derivats

• harmònic
• harmònicament
• harmoniós
• harmoniosament
• harmonització
• harmonitzador
• harmonitzar

Traduccions

Traduccions: harmonia

• Alemany: Harmonie ^(de) f.
• Anglès: harmony ^(en)
• Búlgar: хармо́ния ^(bg) f.
• Castellà: armonía ^(es) f.
• Coreà: 조화 ^(ko)
• Eslovè: harmonija ^(sl) f.
• Esperanto: harmonio ^(eo)
• Finès: harmonia ^(fi), sopusointu ^(fi)
• Francès: harmonie ^(fr) f.
• Grec: αρμονία ^(el) f.
• Grec antic: ἁρμονία ^(grc) f.

• Irlandès: armóin ^(ga) f.
• Islandès: samhljómur ^(is) m.
• Italià: armonia ^(it) f.
• Japonès: 調和 ^(ja)
• Portuguès: harmonia ^(pt) f.
• Romanès: armonie ^(ro) f.
• Rus: гармо́ния ^(ru) f. ‎(garmónia)
• Suec: harmoni ^(sv) c.
• Turc: armoni ^(tr)
• Txec: harmonie ^(cs) f.
• Ucraïnès: гармо́нія ^(uk) f. ‎(harmònia)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC