haereo

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈhaj.rɛ.oː/
  • Etimologia: Del protoitàlic *haizēō, de l'arrel protoindoeuropea *ghais- («enganxar»).

Verb[modifica]

haereō ‎(1a present?), haerēs ‎(2a present), haerēre ‎(infinitiu), haesī ‎(perfet), haesum ‎(supí)

  1. ajustar, estar unit,
    Ex.: Male laxus in pede calceus haeret. — (traducció:«La sabata no se li ajusta bé al peu.»)
  2. romandre, quedar enganxat
    Ex.: Haerent infixi pectore vultus. — (traducció:«Els trets del rostre romanen fixos al cor.»)
  3. quedar aturat, estar indecís, dubtar

Derivats[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.410