guilla

Potser volíeu: guillà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈɡi.ʎə/, occidental /ˈɡi.ʎa/
• Rimes: -iʎa
• Etimologia: Del fràncic *wisulā ‎(‘mostela’) o *wisila, segle XIII, en alemany Wiesel, relacionat amb Guisla la muller suposadament astuta de Guifré II de Cerdanya .

Nom

guilla f. ‎(plural guilles)

1. guineu
2. (peixos) gallerbo
3. (peixos) quimera
4. (peixos, Palamós) ase mossegaire

Derivats

• guillot

Verb

guilla

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de guillar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb guillar.

Miscel·lània

• Síl·labes: gui·lla (2)
• Anagrames: llagui, llaguí, lligau

Vegeu també

• Obres de referència: GDLC, Termcat