graduare

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Potser volíeu: graduaré


Italià
[modifica]

Verb[modifica]

gra·duà·re

  1. (transitiu) graduar (un instrument científic...)

Conjugació[modifica]

simple compost
infinitiu graduare avere graduato
gerundi graduando ús del gerundi del verb avere més graduato
participi present graduante
participi passat graduato
persona singular plural
primera segona tercera primera segona tercera
indicatiu io tu lui/lei noi voi essi/esse
temps
simple
present graduo gradui gradua graduiamo graduate graduano
imperfet graduavo graduavi graduava graduavamo graduavate graduavano
passat remot graduai graduasti graduò graduammo graduaste graduarono
futur graduerò graduerai graduerà gradueremo graduerete gradueranno
condicional graduerei gradueresti graduerebbe gradueremmo graduereste graduerebbero
temps
composts
perfet Ús del temps present del verb avere més el participi passat
plusperfect Ús del temps imperfet del verb avere més el participi passat
past anterior Ús del passat remot del verb avere més el participi passat
futur perfet Ús del temps futur del verb avere més el participi passat
passat condicional ÚS del temps condicional del verb avere més el participi passat
subjuntiu che io che tu che lui/che lei che noi che voi che essi/che esse
temps
simples
present gradui gradui gradui graduiamo graduiate graduino
imperfet graduassi graduassi graduasse graduassimo graduaste graduassero
temps
composts
passat Ús del present subjuntiu del verb avere més el participi passat
plusperfet Ús del subjuntiu imperfet del avere més el passat participi
imperatiu - tu lui/lei noi voi essi/esse
gradua gradui graduiamo graduate graduino


Relacionats[modifica]


Castellà
[modifica]

Verb[modifica]

gra·dua·re ‎(infinitiu graduar)

  1. primera persona singular del futur de subjunctiu de graduar
  2. segona persona singular del futur de subjunctiu de graduar
  3. tercera persona singular del futur de subjunctiu de graduar