grífol

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈɡɾi.fuɫ/
	balear /ˈɡɾi.foɫ/, /ˈɡɾi.fuɫ/
Occidental:	/ˈɡɾi.foɫ/

Nom

grífol m. ‎(plural grífols)

1. El lluc o brot que treuen de nou els arbres i les plantes.
2. Grífol d'aigua: El raig que fa l'aigua de baix a dalt, elevant-se sobre la superfície.
3. Fer o traure grífols: Brotar les plantes, treure llucs nous.

Variants

• (arcaismes) grifoll, grifol.

Derivats

• grifolar
• grifolejar

Traduccions

El lluc o brot que treuen de nou els arbres i les plantes

• Castellà: pimpollo ^(es), verdugo ^(es), vástago ^(es), renuevo ^(es)
• Francès: jet ^(fr), pousse ^(fr), rejeton ^(fr)
• Italià: germoglio ^(it)
• Llatí: stolo ^(la)
• Occità: brot ^(oc)

Grífol d'aigua

• Castellà: borbollón ^(es), borbotón ^(es)
• Francès: bouillonnement ^(fr), bouillon ^(fr)
• Italià: bullicame ^(it)
• Llatí: salientis aquæ impetus ^(la)
• Occità: grífol ^(oc)

Fer o traure grífols

• Castellà: echar pimpollos ^(es), ahijar ^(es)
• Francès: jeter ^(fr), pousser ^(fr)
• Italià: germogliare ^(it)
• Llatí: pullulare ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: grí·fol (2)
• Heterograma de 6 lletres (fgilor)

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot