garrotegi

Potser volíeu: garrotegí

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /ɡə.ruˈtɛ.ʒi/, balear /ɟə.roˈtə.ʒi/, /ɡə.ruˈtɛ.ʒi/

Occidental: nord-occidental /ɡa.roˈte.ʒi/, valencià /ɡa.roˈte.d͡ʒi/

• Rimes: -ɛʒi

Verb

gar·ro·te·gi

1. (septentrional) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de garrotejar
2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb garrotejar
3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb garrotejar
4. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb garrotejar

Variants

• [1] garrotejo, garrotege, garroteig
• [2] garrotege
• [3] garrotege
• [4] garrotege