garrotege

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

gar·ro·te·ge

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de garrotejar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb garrotejar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb garrotejar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb garrotejar

Variants[modifica]