fronterer

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /fɾun.təˈɾe/, balear /fɾon.təˈɾe/, /fɾun.təˈɾe/

Occidental: nord-occidental /fɾon.teˈɾe/, valencià /fɾon.teˈɾeɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: De frontera i el sufix -er, segle XV.

Adjectiu

fron·te·rer m. ‎(femení fronterera, plural masculí fronterers, plural femení frontereres)

1. Que té fronteres amb un altre territori.

   Mèxic és un estat fronterer amb els Estats Units, Belize i Guatemala.

Traduccions

Que té fronteres

• Anglès: bordered ^(en) (by)
• Castellà: fronterizo ^(es)

• Francès: frontalier ^(fr)
• Italià: confina ^(it) (con)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot