fronterer

Català

• Pronúncia: or. /fɾun.təˈɾe/, n-occ. /fɾon.teˈɾe/, val. /fɾon.teˈɾeɾ/
• Etimologia: De frontera.

Adjectiu

fron·te·rer m. (femení fronterera, plural masculí fronterers, plural femení frontereres)

1. Que té fronteres amb un altre territori.

   Exemple: Mèxic és un estat fronterer amb els Estats Units d'Amèrica, Belize, Guatemala.

Traduccions

    fronterer [1] (que té fronteres ...)

Anglès: bordered (en) (by) Castellà: fronterizo (es)

Francès: frontalier (fr) Italià: confina (it) (con)

Referències

• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre fronterer
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre fronterer