fonament

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /fu.nəˈmen/
balear /fo.nəˈment/, /fu.nəˈmen/
Occidental:  nord-occidental /fo.naˈmen/
valencià /fo.naˈment/, /fo.naˈmen/

Nom[modifica]

fonament m. ‎(plural fonaments)

  1. Dipòsit de material sòlid, prèvi a la construcció d'un edifici, que es fa servir com a base ferma i anivellada.
    «En l'última ampliació del Museu Picasso, just en fer els fonaments, vam corregir una alineació que va millorar clarament el projecte en fer que fos ortogonal amb la resta d'edificis existents.» ([1])
  2. Argument jurídic en què es basa una petició o demanda.
    «Quan el Bisbe, perquè considera que l'escrit de demanda no té fonament, tant pel que fa a la no-consumació com a la falta d'una causa justa per a la concessió de la dispensa, en decreta la no-admissió,..» ([2])

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: fo·na·ment (3)

Vegeu també[modifica]

  1. Josep Cots, Autoretrat de Jordi Garcés, Anagrama, 2018
  2. Eduard Bajet, Bernabé Dalmau, Codi de dret canònic. Text llatí-català i comentari, L'Abadia de Montserrat, 1983, pàgina 985