flamenc

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /fɫəˈmɛŋ/, balear /fɫəˈməŋc/, /fɫəˈmɛŋk/

Occidental: nord-occidental /fɫaˈmeŋ/, valencià /fɫaˈmeŋ/, /fɫaˈmeŋk/

• Rimes: -ɛŋk

Adjectiu

fla·menc m. ‎(femení flamenca, plural masculí flamencs, plural femení flamenques)

1. Relatiu o pertanyent a Flandes.
2. Relatiu o pertanyent a la parla flamenca.
3. Propi dels costums o l'art d'origen gitano incorporats al folklore andalús.
4. Que té un aspecte simpàtic i eixerit.

Sinònims

• flandès (en desús)
• flandrès (antic)

Traduccions

Flandes

• Anglès: Flemish ^(en)
• Castellà: flamenco ^(es)

• Gallec: flamengo ^(gl)

Folklore andalús

• Anglès: flamenco ^(en)
• Castellà: flamenco ^(es)

• Gallec: flamenco ^(gl)

Nom

fla·menc m. ‎(plural flamencs, femení flamenca)

1. Persona que habita o és originària de Flandes.
2. Varietat del neerlandès parlada al nord de Bèlgica.
3. Música i cant d'origen gitano popular del folklore andalús.

Traduccions

Flandes

• Anglès: Flemish ^(en)
• Castellà: flamenco ^(es)

• Gallec: flamengo ^(gl)

Folklore andalús

• Anglès: flamenco ^(en)
• Castellà: flamenco ^(es)

• Gallec: flamenco ^(gl)

Nom

Una parella de flamencs.

fla·menc m. ‎(plural flamencs)

1. (epicè) Ocell de la família dels fenicoptèrids, de coll i bec llargs i plomatge rosat.

Traduccions

Ocell

• Anglès: flamingo ^(en)
• Castellà: flamenco ^(es)

• Gallec: flamengo ^(gl)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, Optimot, ésAdir