flamenc

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /fɫəˈmɛŋ/
balear /fɫəˈməŋk/, /fɫəˈmɛŋk/
Occidental:  nord-occidental /fɫaˈmeŋ/
valencià /fɫaˈmeŋk/, /fɫaˈmeŋ/
  • Rimes: -ɛŋk
  • Etimologia: Del neerlandès mitjà vlaminc ‎(literalment «flamejant»), pel color vermellós, segle XIII.

Adjectiu[modifica]

flamenc m. ‎(femení flamenca, plural masculí flamencs, plural femení flamenques)

  1. Relatiu o pertanyent a Flandes.
  2. Relatiu o pertanyent a la parla flamenca.
  3. Propi dels costums o l'art d'origen gitano incorporats al folklore andalús.
  4. Que té un aspecte simpàtic i eixerit.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

flamenc m. ‎(plural flamencs, femení flamenca)

  1. Persona que habita o és originària de Flandes.

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

Una parella de flamencs.

flamenc m. ‎(plural flamencs)

  1. Varietat del neerlandès parlada a Flandes.
  2. (sinècdoque) Varietat del neerlandès parlada a Bèlgica.
  3. Música i cant d'origen gitano popular del folklore andalús.
  4. (epicè) Ocell de la família dels fenicoptèrids, de coll i bec llargs i plomatge rosat.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: fla·menc (2)
  • Heterograma de 7 lletres (aceflmn)

Vegeu també[modifica]