folklore

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /fuɫˈkɫo.ɾə/, balear /foɫˈkɫo.ɾə/, /fuɫˈkɫo.ɾə/

Occidental: /foɫˈkɫo.ɾe/

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (no adaptat, obsolet) /ˌfɔɫˈkɫɔɾ/

Àudio: tarragoní de transició

(fitxer)

, balear

(fitxer)

, valencià

(fitxer)

• Etimologia: De l'anglès folklore de folk ‎(«poble») i lore ‎(«saviesa, saber tradicional»), segle XIX.

Nom

folklore m. ‎(plural folklores)

1. Conjunt de tradicions, de creences, de llegendes i de dites populars pròpies d'un territori, que formen una unitat cultural.

Derivats

• folklòric
• folklorista

Traduccions

Traduccions

• Anglès: folklore ^(en)
• Castellà: folclore ^(es)

• Francès: folklore ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: folk·lo·re (3)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
• folklore. Diccionari d'educació. Informació cedida per TERMCAT.

Anglès

• Pronúncia: /ˈfəʊk.lɔː/

Nom

folklore ‎(comptable i incomptable, plural folklores)

1. folklore

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /folˈklo.ɾe/

Americà: alt /f(o)lˈklo.ɾe/, baix /folˈklo.ɾe/

• Rimes: -oɾe

Nom

folklore m. ‎(plural folklores)

1. forma alternativa de folclore

Francès

• Pronúncia: /fɔlˈklɔʁ/

Nom

folklore m. ‎(plural folklores)

1. folklore