fata

De Viccionari


Italià
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈfaː.ta/
  • Etimologia: Del llatí fata, plural de fatum ‎(«fat, destí»), segle XIII.

Nom[modifica]

fata f. ‎(plural fate)

  1. fada
  2. (figurat) Dona bella, fascinant i excepcionalment virtuosa.

Derivats[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: fà·ta (2)
  • Anagrama: afta

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Treccani sobre fata