fada

Català

• Pronúncia: oriental /ˈfa.ðə/, occidental /ˈfa.ða/
• Rimes: -ada
• Etimologia: Del llatí fata ‎(«fats»), plural de fatum ‎(«deessa del destí»).

Nom

fa·da f. ‎(plural fades)

1. Ésser mític amb poders màgics, sovint representat modernament com a dona petita amb ales.

Traduccions

Traduccions: fada

• Alemany: Fee ^(de)
• Anglès: fairy ^(en)
• Búlgar: фе́я ^(bg) f.
• Castellà: hada ^(es)
• Danès: fe ^(da) c.
• Eslovac: víla ^(sk) f., sudička ^(sk) f.
• Eslovè: vila ^(sl)
• Finès: keiju ^(fi)
• Francès: fée ^(fr)
• Gallec: fada ^(gl)
• Grec: νεράιδα ^(el) f. ‎(neraida)
• Indonesi: peri ^(id)
• Italià: fata ^(it)
• Japonès: 妖精 ^(ja)

• Llatí: fada ^(la) f.
• Maltès: saħħara ^(mt) f., feri ^(mt) m.
• Neerlandès: fee ^(nl) f.
• Noruec: fe ^(no)
• Persa: پری‎ ^(fa)
• Polonès: wróżka ^(pl) f.
• Portuguès: fada ^(pt)
• Romanès: zână ^(ro) f.
• Rus: фе́я ^(ru) f. ‎(feia)
• Suec: fe ^(sv)
• Turc: peri ^(tr)
• Ucraïnès: фе́я ^(uk) f. ‎(feia)
• Xinès: 仙女 ^(zh) ‎(xiānnǚ)

Adjectiu

fa·da f. ‎(plural fades)

1. forma femenina de fat